En aquesta (la nostra) societat capitalista, el diner (la moneda) té, no només valor, sino que és el valor. Tot val i costa diners, no tan sols els objectes materials, sino també els serveis, l´art, l´oci, la salut, el temps..... sembla que ben poques coses no es poden pagar amb diners. I no obstant, diferenciem molt bé quines coses poden o no poden esser comprades monetàriament i, per la mateixa raó, quines no poden o no haurien de poder-se comprar.
Hi ha molta literatura sobre el valor moral del diner i molta sabiduria popular recollida en refranys, dites i cites vàries. Jo em quedo amb una frase que trobo genial:
D´aquell que opina que els diners poden aconsseguir-ho tot, caldria sospitar amb fonament que serà capaç de fer qualsevol cosa per diners. (Benjamin Franklin)
dimarts, 16 de setembre del 2008
dissabte, 6 de setembre del 2008
Demografia
El fenomen migratori ha tingut a Espanya una incidència de primer ordre en la distribució de la població. Les províncies menys desenvolupades s´han vist despoblades a favor de les ciutats a les que han emigrat les generacions en edat activa i presenten un envelliment elevat de la seva població, en termes relatius. Aquesta desertització de les àrees rurals pel desplaçament de joves i adults cap a nuclis industrialitzats, ha nat en descens els darrers anys com a conseqüència de la saturació del mercat del treball, si bé està essent substituït per immigrants procedents, principalment, d´Àfrica i els Balcans, la qual cosa pot provocar, d´aquí uns anys, nous canvis en
l´estructura demogràfica de les ciutats. A l´altre extrem, s´està produint una geriatrització de les zones costeres i templades, al traslladar-s´hi definitivament ancians des d´altres punts del país, inclús des d´altres països.
Com a resultat d´aquests factors, s´ha produït un envelliment relatiu de l´estructura demogràfica d´Espanya en els darrers 50 anys, excepte en aquelles regions amb fortes corrents migratòries o amb elevada natalitat. En l´actualitat, Espanya és un dels 20 països del món on s´està produïnt un envelliment més ràpid de la població. De seguir el ritme actual, Espanya començarà a perdre població cap allà el 2010 i continuarà envellint, de manera que al 2020 un 20% de la població tindrà més de 60 anys i d´ells, 2 milions seran octogenaris.
Caminem cap un món de vells, juvenils això sí, però on la meitat de la població dependrà en producció d´aliments, bens i pensions de l´altra meitat de la població productora.
l´estructura demogràfica de les ciutats. A l´altre extrem, s´està produint una geriatrització de les zones costeres i templades, al traslladar-s´hi definitivament ancians des d´altres punts del país, inclús des d´altres països.
Com a resultat d´aquests factors, s´ha produït un envelliment relatiu de l´estructura demogràfica d´Espanya en els darrers 50 anys, excepte en aquelles regions amb fortes corrents migratòries o amb elevada natalitat. En l´actualitat, Espanya és un dels 20 països del món on s´està produïnt un envelliment més ràpid de la població. De seguir el ritme actual, Espanya començarà a perdre població cap allà el 2010 i continuarà envellint, de manera que al 2020 un 20% de la població tindrà més de 60 anys i d´ells, 2 milions seran octogenaris.
Caminem cap un món de vells, juvenils això sí, però on la meitat de la població dependrà en producció d´aliments, bens i pensions de l´altra meitat de la població productora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
