LA FAMILIA

Des de sempre, l´ésser humà s´ha agrupat amb altres éssers humans i d´aquesta unió han sorgit uns vincles. La naturalesa d´aquests vincles pot ser ben diferent; hi pot haver un interés comercial o d´intercamvi, de mútua dependència, de relacions socials, d´aprenentatge....... en fi, es faria inacabable la llista de motius pels quals una persona es relaciona amb una altra, però hi ha arreu del món i des de sempre una manera de vincular-se que inclou lligams de sang, de cooperació, de mútua dependència, d´aprenentatge, de solidaritat, d´interesos económics.... potser, fins i tot, amb una mica de gosadia, podríem dir que els inclou quasi tots: la familia.
Parlar aqui i ara de familia no té res a veure de cóm parlariem de la familia en una altra banda de món (i això també vol dir en els móns que hi ha al nostre voltant), o de cóm ho fariem si ens referissim a una altra época. Cada comunitat, cada temps, té la seva propia manera de organitzar-se en estructures que anomenem familia. Malgrat puguin tenir punts en comú, totes tenen les seves particularitats que les fa diferents a les altres. Es més, si tenim en compte que cada persona es un món, arribarem a la conclusió que cada familia es un univers. No obstant, hi ha un tipus de familia que, si bé ha existit sempre, en la actualitat, i en la nostra cultura està cada vegada més present: la familia monoparental.
Per definició, una familia monoparental es aquella que compta tan sols amb la presència d´un dels dos progenitors. Es molt més habitual que sigui la mare que el pare. La familia monoparental sol ser, malauradament, fruit d´un dolor previ. O bé la mare és soltera (entenent com a soltera que no viu en parella), o bé es tracta d´una dona vidua amb fills o potser hi ha hagut un divorci..... en qualsevol cas, el cap de familia es la dona perque no hi ha la presència del pare. I aquesta situació no sempre es fàcil de dur.
No sempre compta amb l´ajut ni consideració de la societat (i això inclou l´Administració pública) i a l´esforç de trobar-se sola tivant del carro hi ha d´afegir els obstacles que se li presenten per la condició de dona en una societat masclista. Es per això que considero, seguint el model capitalista, que estem devant d´un tipus cada vegada més extens de dona: la guanyadora de pa.
També cal veure que la concepció de familia està camviant. Ja no sorpren a ningú que les parelles homosexuals reclamin el dret a fundar una familia, que les parelles de fet lluitin pel seu reconeixement, que mica en mica es vagi substituint el model de "papà, mamà, nen i nena" com a paradigma de familia (tan present encara, fins i tot en els llibres escolars) i tot això potser ens durà, tant de bó!, a una concepció de familia on el sexe dels seus membres i el rol que duen a terme, el nombre d´aquests membres, el fet que resideixin o no en el mateix domicili i el seu estat civil, no siguin condició sine quan non per a ser considerats una familia. Potser el que és veritablement important és que, per damunt de tot, la familia sigui un conjunt de persones que s´estimen.